Bienvenidos a nuestro Blog

Ara va d’oli per Bartomeu de Clopés

DSC_1028

ARTICLE PUBLICAT AL PERIÓDICO D’ANDORRA

Permeteu-me la llibertat de fer una mica d’història, que sempre va bé.

Quan a l’antiga Grècia, pels vols de la lluna plena d’agost, es celebraven els Jocs Olímpics, el bo i millor de la jovenalla del país s’espavilava per participar en les diferents disciplines.

En aquestes competicions, els atletes lluïen el seu cos nu, ben fregat d’oli d’oliva. Imagineu-vos quin efecte produïa que fins i tot era prohibida l’entrada a l’estadi a les dones casades, per por que els comparessin amb els seus marits; això sí, podien anar-hi les xicotes solteres i així admirar la figura masculina en tot el seu esplendor, al qual l’oli d’oliva hi contribuïa amb escreix.

A mitjans del segle sisè abans de Crist, uns grecs, que procedien de la ja colonitzada Marsella, es presentaren a l’Empordà i juntament amb l’alfabet i la vinya, introduïren l’olivera que arrelà profundament a tota la península.

Corrent el temps, l’oli i les olives s’han convertit en productes emblemàtics a casa nostra.

Qui no ha berenat amb una bona llesca de pa amb oli?

Qui no ha amanit una escarola ben amarga amb un rajolí d’or líquid?

Què seria de nosaltres sense aquest preuat aliment?

A mes d’alimentar-nos, també ens fa servei per guarir-nos, per conservar d’altres aliments, per il·luminar les llargues nits d’hivern.

Sense l’oli hauríem de recórrer a d’altres mercaderies menys saludables i menys sostenibles, que d’altres cultures han hagut d’utilitzar.

No agrairem mai prou la dedicació abnegada i tossuda de tants i tants pagesos, de tants i tants moliners i elaboradors que posen al nostre abast l’esplet del seu esforç.

Jo de ben petit, i per diferents circumstàncies familiars, el meu pare em portava a les Valls d’Andorra, acompanyat d’un taxista amic de la família.

No he deixat mai de venir més d’un cop a l’any a les valls Andorranes. A voltes per feina, a voltes per plaer. Plaer de gaudir dels amics, i d’un paisatge formidable, verd o blanc en funció de la temporada. Plaer de gaudir gaudint de cuina, de plats elaborats per mans expertes de les Valls o productes d’origen d’una banda de l’altra de la frontera.

Ara fa uns dies, en la meva darrera estada, vaig tenir una agradable sorpresa. En alguns restaurants em recomanaven un oli d’oliva Verge Extra. Fresc, olorós , d’una finesa extraordinària.

Vaig interessar-me naturalment per aquell prodigi. Es diu OLEUM FLUMEN – riu d’oli…!- em van dir. Una empresa de baix – es refereixen a Catalunya- que any rere any, treu uns olis de la màxima categoria dintre dels Verges Extres, i que degut a la qualitat el fem servir en cru – amanides , carpaccios i algun que altre postra – i per guisar.

Això superava els jocs olímpics….! Si senyor, per fi arriba a les millors cuines els millors productes i l’oli sense cap mena de dubte ho és.

Cuinar amb un oli qualsevol, pot fer desmerèixer el millors dels plats i posar en entredit al millor cuiner.

No és un problema de preu, és un problema de coneixements, d’estil …!

El consum – volum- d’oli en una bona cuina, de ben segur que no potser massa. Per aquest motiu, llamp d’infern..!  mantes vegades assisteixo al consum de plats, que l’oli destrossa.

Fem un cant al bon oli. A l’oli fet amb cura, d’olives fresques, molturades en el seu moment – no mortes per el fred o per el magatzem…!- envasats amb cura, on el productor ens digui com, quant i de quina manera ha elaborat aquest elixir dels déus.

Tot aprofitant l’amistat amb algun que altre gourmet de les valls, he fet una visita a la seu de OLEUM FLUMEN.

Una finca de perfils contrastats, amb un sorprenent silenci, d’una lluminositat intensa, ben a prop de la població de Vinaixa – Lleida-  on les oliveres centenàries conviuen amb l’olivera jove, vinya i ametller. I tot això protegit per el bosc de la  mediterrània : roures i alzines.

Una petita empresa, que treballa el planter dels seus arbres, treballa les terres i elabora aquell oli que abans en feia referència. Embotellat en la mateixa finca, aquest oli, és un producte del paisatge. Ara entenc aquests aromes i aquests sabors….. són part d’aquest paisatge embotellat.

Com bé sabeu, existeixen tres tipus de categoria comercial d’olis que podem trobar en el mercat:

–       Oli Verge Extra. D’olives sanes i fresques acabades de collir, que conté els seus aromes gustos i components nutritius, i sense cap defecte. Extracció per sistemes mecànics totalment naturals.

–       Oli Verge. D’olives  normalment fermentades amb aromes i gustos defectuosos. Extracció per sistemes mecànics.

–       Oli de Sansa. Deriva del subproducte dels molins, amb restes de pinyol polpa i pell d’olives. S’extreu amb sistemes químics.

Amigues i amics lectors, desprès de fer un petit tast dels diferents tipus d’oli, només em cal dir-vos que jo amb quedo amb l’oli Verge Extra, tot desitjant que els meus amics cuiners sàpiguen donar-nos aquest suc de fruita natural, deixant de banda altres “mandangues” no fos cas que vinguessin els de fora trobessin aquest “or líquid” i  ens deixessin sense la joia.

La conversa al bell mig de la finca, amb OLEUM FLUMEN s’allarga i surten una munió de detalls dignes de saber i conèixer, però que deixo per un altre dia.

M’expliquen, tot compartint un mos de pa amb oli – un oli Verge Extra anomenat de FINCA-, xocolata i un polsim de sal – una menja més que recomanable –  que estant  arreglant el Mas. Una construcció dels anys 30, que en els seus inicis aixoplugava als propietaris de la finca desprès dels treballs al camp.

Les parets de pedra d’aquest  Mas, aixoplugarà a visitants que vulguin conèixer de ben a prop, com treballen la terra, i com elaborem un dels millors olis Verges Extres.

No tinc cap dubte, que si la passió en les explicacions, són les mateixes que en l’oli ens esperen uns plats i unes estones immillorables.

Per la primavera, plantarem més oliveres de varietats autòctones, amb la voluntat de continuar oferint-nos uns olis de la màxima categoria……. Doncs endavant..! No pareu..!

Desprès d’aquesta visita i de compartir llarga estona amb aquests productors, veig més clara la meva aposta: sempre oli d’oliva Verge Extra.

Entre molts d’altres, vull remarcar l’interès que hi posen els responsables de OLEUM FLUMEN llençant al mercat els seus productes amb dedicació i professionalitat, des del conreu escollit, la selecció acurada, la molta primmirada, l’envasat elegant i la distribució personalitzada.

Que els déus els beneeixin!

Bartomeu de Clopés

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *