Welcome to our Blog

De càrregues, barrals i quartans. Les mesures de l’oli per Joan Gómez Urgellés

Volem que aquest bloc sigui un espai de divulgació de la cultura de l’oli i per això de tant en tant hi convidarem a participar-hi amics i savis en la matèria. N’és un d’ells en Joan Gómez Urgellés, gran gourmet (i cuiner!), investigador i pedagog en matemàtiques. Amic nostre de la infància i millor persona. En Joan és d’aquelles persones erudites que saben i han sabut compartir coneixements. Tant apassionat pels números com pels productes de la terra. És amant de la Mediterrània i del nostre país. Tertulià i savi coneixedor de terres llunyanes.

En aquest article, repassa les mesures antigues del món de l’oli, i hem considerat interessant compartir-ho. Que en gaudiu i n’aprengueu. 

Imatge: Rafael Saludes/ Panoramio

 11627259

 

Mesures de fa uns anys/ Joan Gómez Urgellès

Lliures, unces, petricons s’han esdevingut durant molts anys protagonistes en l’escenari de molts mercats. Vull oferir  un homenatge en agraïment al record de totes aquestes unitats que s’han implicat en  l’elaboració de receptes culinàries de la nostre gastronomia i que fins fa poc estaven encara present en les botigues de queviures; i que avui han estat substituïdes pel quilogram , el gram, el litre…

Molt sovint els nostres avis i pares (i actualment encara en alguns indrets del país) utilitzaven mesures de pes i capacitat com a ús quotidià del comerç alimentari (unces, petricó, lliures). Encara avui, en els mercats tradicionals,  sentim algun d’aquests mots en boca d’alguna persona gran. És important no confondre el terme volum amb el terme capacitat, volum fa referència a  una porció d’espai i capacitat es refereix a la cabuda d’un recipient i expressa la quantitat de líquid o sòlid que hi cap.

El record de les mesures de fa uns dies és un magnífic exercici divulgatiu per aprendre la història humana i social de Catalunya, i al cap i la fi de la nostre gastronomia. En l’aportació establiré una descripció de les principals unitats utilitzades i de la seva equivalència amb les mesures actuals.

El llenguatge català ha distingit entre mides, mesures i pesos.

El terme mida s’ha emprat només per a longituds, mentre que mesura s’aplica a superfícies i capacitats . Les mides sorgiren per comparació amb parts del cos humà: braç, colze, pam, mà, pas, etc. Les mesures de superfície anaven lligades a les feines agrícoles: extensions de terreny, gra que s’utilitzava per a sembrar una determinada extensió, etc. Les mesures de capacitat tant per a líquids com per a sòlids es basaven en l’ús de recipients de mides fixes (per exemple el porró). Els pesos anaven lligats al principi de la balança. Cada poble va anar forjant un peculiar sistema de pesar , aquest fet va dificultar l’intercanvi comercial; la preocupació era establir uns patrons  adients per vendre i comprar. No va ser fins a finals del segle XVIII –amb la creació del sistema mètric decimal francès- que es va assolir la unificació de mesures, el sistema mètric aportà uns patrons racionals i universals lligats a les divisions de la Terra.

Prestarem especial atenció a les mesures relacionades amb els queviures, és a dir: pesos i capacitat.

Malgrat tot, la unitat comuna a tots els Països Catalans va ser la lliure (equivalent a 12 unces) i les seves subdivisions, que amb terminologia actual equival a 400 grams. A les terres del Ebre , on es cultivava arròs, s’usava la mesura dels sacs, un sac equivalia a 75 Kg.

Mesures de pes

Establiré  unes definicions de mesures de pes que poden ajudar a entendre tot aquest apassionant món de l’art de mesurar:

Unça: Unitat de pes catalana  que equival a 1/12 lliures, és a dir: 33,33…grams (3 unces serien 100 grams).

Lliure: Unitat de pes catalana equivalent a 12 unces (es a dir 1 lliure= 400 grams)

Arrova o rova: Unitat de pes, no estrictament catalana, equivalent a 26 lliures ( es a dir 10,400 quilograms)..

Quintar: Unitat catalana de pes equivalent a 4 arroves (es a dir 41,600 Quilograms)

Càrrega: Unitat de pes , no només catalana, equivalent a 12 arroves (es a dir: 124,800 Quilograms)

 

Mesures de capacitat

1. Mesures per a grans:

Per a mesurar grans s’utilitzaven recipients de fusta reforçats amb ferros, a més de mesurar grans eren usats per mesurar quantitats d’ametlles, avellanes, blat, olives , sal. Aquest recipient, a Catalunya, era l’anomena’t quartera (una quartera equivalia a la cabuda del recipient del mateix nom) i tenia una forma geomètrica de tronc de con (amb la boca més estreta que la base ) i dues nanses al costat. Cal dir que al Pirineu s’usava l’aimina i a les Illes, País Valencià i Tortosa l’anomena’t  barcella. En general una quartera equival a 70,80 litres.

2. Per a vi, licors  i llet:

La mesura més emprada a Catalunya era el porró , però de fet el porró no tenia la mateixa capacitat a tot Catalunya. El porró era equivalent a quatre petricons; malgrat això el valor més usat del porró era de 0.948 litres. Del porró s’esdevenen d’altres mesures, per exemple a Barcelona s’usava l’anomena’t  pipa (512 porrons), a Girona una càrrega (128 porrons), a Lleida un càntir (128 porrons), a Tarragona una càrrega (128 porrons). El càntir  equivalia a Barcelona i Lleida a 12 porrons, i a Tarragona a 16 porrons. Els càntirs catalans eren de ceràmica, i seguint la tradició romana tenien alineats la boca , la nansa i el bec.

3. Per a oli:

Les mesures per l’oli estaven relacionades també amb tipologies de recipients. La més popular a Catalunya era la càrrega  (equivalent a dos barrals) i de capacitat 125,7 litres a Lleida, 124,5  litres a Barcelona,104,27 litres a Girona, a Tarragona  123,9 litres.

Tornant als productes alimentaris, vull emfatitzar que la unitat “base” era la lliure i d’aquesta manera en alimentació tenim:

Lliure carnissera (3 terces)= 36 unces; lliure de peix fresc= 30 unces; lliure de xocolata= 12 unces; lliure valenciana de peix = 18 unces; lliure valenciana de cafè, sucre, pa= 12 unces; lliure valenciana de fruita= 16 unces.

Per tal d’ampliar aquest viatge pel món de les mesures tradicionals vull recomanar el text “Diccionari de mesures catalanes” (C.Alsina, 1996, Edit. Curial).

Tot el que hem dit es pot il·lustrar visualment en el següent esquema que mostra d’una manera ràpida les divisions i subdivisions més habituals als Països Catalans:

Mesures de pes

El quintar 4 arroves o 104 lliures 41,6 Kg
L’arrova 26 lliures 10.4 Kg
La lliure 12 unces 0,4 Kg
L’unça 0.033 Kg

Mesures de capacitat

Per vins i licors

Un pipa 4 càrregues 485 litres
Una càrrega 2 barrals 121.4 litres
Un barraló 32 porrons 30.35 litres
Un porró 4 petricons 0,984 litres

És a dir: 1 litre són 1.05 porrons

Per a l’oli

1 càrrega 2 barrals 124,5 litres
1 quartà 16 quartes 4.15 litres
1 quarta 0.26 litres

Es a dir: 1 litre són 3,85 quartes

Per a grans

1 quartera 12 quartans 69,51 litres
1 quartà 12 picotins 6.70 litres

Joan Gómez i Urgellés

Matemàtic

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *