Welcome to our Blog

Carta oberta al Sr. Josep M. Mulet, investigador biomolecular, combat mites alimentaris

unnamed

(Imatge: La Contra/ La Vanguardia)

Sr. Mulet,

No tinc per costum respondre a res ni a ningú, i encara menys quan el que es diu es justifica per si mateix.

Sap, jo vaig tenir la Bona Sort de néixer en una família en què per part de pare estaven lligats al món de la terra i dels seus productes i, per part de mare, al sector de la salut.

Ens van ensenyar a menjar de tot, excepte alguns productes com els que vostè defensa. A casa eren més partidaris del vi i de la cervesa que de les begudes carbonatades amb cola, i del tomàquet de l’hort abans que del supermercat… Malgrat que també comprem al supermercat.

Vaig estudiar en una escola durant més de 10 anys enmig de la natura, i els pares ens duien a la muntanya a recollir farigoles per fer-nos una sopa. A la platja a fer banys de sol… He tingut molta sort. Crec que Vostè no ha estat tan afortunat.

Als estius convivia al Pirineu català amb vaques, prats i rius… I alguns diumenges triàvem porcs per degollar-los a l’escorxador (no vivíem d’esquena a la vida). Vostè, s’ho va perdre!

Si Vostè hagués viscut tot això, potser tindria la sort de tenir coneixements i paladar, per distingir un bon tomàquet d’un dels que diu que es venen a les grans superfícies (són ells els qui han pagat les seves investigacions?)  i que diu que són iguals de bons.

No dubto gens ni mica de la seva formació acadèmica, però tenir una llicenciatura no és a voltes sinònim de res.

No s’ho prengui com un atac personal, no tinc res en contra dels qui defensen un sou a final de mes ni tampoc dels qui saben ser amb les seves afirmacions protagonistes dels mitjans de comunicació.

Els meus clients i amics cuiners a vegades em preparen tomàquets i verdures que res tenen a veure amb les que Vostè menja (i no tenen uns menús desorbitats).

Els meus amics i col·laboradors treballen (treballem) la terra amb respecte i li asseguro que no ens enriquim, atès que només cobrem per allò que venem i cap “empresa financera” ens paga res més a final de mes.

Els que em coneixen saben de la meva actitud crítica amb els consorcis que registren productes ecològics, però he de dir públicament que els productes que porten aquest segell a casa nostra, han seguit uns escrupolosos mètodes de treball, validació i inspecció. Els nostres productes registrats pel CCPAE (Vostè sap què és?) han seguit un escrupolós i exigent control de traçabilitat.

Atès que no tinc res en contra seu, està convidat a visitar la nostra finca i llegir els procediments que tenim per treballar.

Els preus dels productes BIO de casa nostra segueixen els mateixos paràmetres de costos i marges que la resta. Vostè fa escandalls a l’hora de fer preus? O té un salari fix?!

Mai es pot generalitzar amb res. No sóc ni un purista ni un  talibà, a vegades em prenc alguna llicència a l’hora de menjar i de beure.

Per tant estalviïs la possibilitat de pensar que sóc un “greenman” a qui el seu papà li ha regalat res…

Està clar que un cop més ens falta cultura en general perquè sinó opinions com la seva poden influir (o manipular?) a la gent que en té poca.

Sap, sempre he dit que les persones que no volen cultura han comès un error, ensenyar-nos a llegir i a escriure. I ara ja no hi són a temps.

Sense cap acritud, esteu convidat a conèixer-nos.

Martí Terès.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *